Bravola neix d’una amistat de més de 25 anys.
Dos amics d'infància, un hoquei patins compartit a Santa Coloma de Farners i un amor comú per la focaccia italiana descobert entre viatges i sopars interminables. El 2025 van decidir convertir aquesta història en un local al Barri Vell de Girona.
Sta Coloma de Farners, Girona
L’inici
2008
En Javier i en Ferran es coneixen des dels vuit anys. Companys d'equip d'hoquei patins a Santa Coloma de Farners, entrenaven junts diversos dies per setmana i, sense adonar-se'n, les seves famílies també van acabar sent amigues.
Quan van deixar l'hoquei als divuit anys, la vida els va començar a portar per camins diferents, però mai van deixar de veure's: un sopar de tant en tant, gairebé com un pacte no escrit, per continuar explicant-se el món.
Girona
La tradició a la nostre manera
2024
Abans d'obrir, vam passar hores —i moltes proves— a la cuina, buscant una massa fidel a la tradició però amb més cos i esponjositat. La nostra focaccia s'inspira en la sciacciata italiana, però l'hem adaptada al nostre gust: la volem més esponjosa per dins i cruixent per fora.
La massa fermenta entre 28 i 30 hores, un procés lent que li dona aquesta textura característica i aquell sabor que no s'aconsegueix amb dreceres.
Cada dia enfornem les nostres focaccies, perquè arribin sempre fresques i acabades de fer.
C/ Dels Calderers 4, GIR
Una carta amb les coses clares
2025
A Bravola creiem que menys és més. Per això la nostra carta és curta i clara: preferim poques propostes, ben pensades i fetes amb la millor qualitat possible, sense soroll ni excessos.
Cada focaccia té la seva pròpia personalitat. Algunes reten homenatge als orígens italians, amb mortadel·la, stracciatella di burrata o pesto de festuc. D'altres juguen amb sabors més atrevits, com les que porten pebrots picants o formatges fumats. També n'hi ha que combinen productes frescs com la focaccia amb prosciutto, mozzarella de búfala, tomàquets semisecs i ruca amb un toc mediterrani, i no falten les propostes vegetals per a qui prefereix prescindir de la carn.
Poques opcions, sí, però totes pensades perquè cada mos valgui la pena.
